Si hagués nascut dona
la meva mare, que volia una nena.
En record de l'àvia morta el 36
em diria Joana.
Joana, Joana
la de "la manya".
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes.
Si hagués nascut dona, per bé o per mal,
subtilment hauria estat alliçonada
amb nines, cuinetes, agulla i didal.
Eines en miniatura
per a una obscura
vida futura.
Verins embolicats
amb llaminadures.
Tot és un dir, un suposar,
una història en blanc i negre.
Blanc era el fred i negre el pa
just acabada la guerra.
Si hagués nascut dona, hauria fet girar
mansament l'antic rotlle de la patata
mentre els nois jugaven a saltar i parar,
s'enfilaven als arbres,
penjaven pilotes,
s'esbatussaven
i pixaven dempeus
per les cantonades.
Si hagués nascut dona, hauria estudiat
fins a quart i, amb sort, potser magisteri.
Submisa, discreta, que mai el veïnat
pogués dir-ne ni mica.
Serien de suro
la clau i el duro
i a casa a quarts de deu
com a tard. T'ho juro.
I plorar sang un cop al mes,
ocult sota una carota
el voraviu dels sentiments
com quasi bé quasi totes.
Si hagués nascut dona, seguim inventant...
Després d'anys d'estalvis i festeig
m'hauria casat per l'església vestida de blanc.
La mare ploraria,
diu que d'alegria,
quan em duria
del braç un príncep blau
de "guardarropía".
Si hagués nascut dona, per mal o per bé,
m'hauria atipat d'empassar-me penes,
de preparar ranxo, de canviar bolquers,
de cardar sense ganes...
Joana, Joana,
escurant el marro,
triscant de sol a sol
i tirant del carro.
O qui et diu que no m'hagués firat
el sultà de la Verneda.
Si és cara o creu ningú no ho sap
fins que no cau la moneda.
Si hagués nascut dona, parlant amb l'espill
cada dia més vella, cada dia més grassa.
Veient com s'envolen un a un els fills
i sopant tota sola
plors a la cassola,
marcits els llavis,
posant flors als records
i cuidant dels avis.
O potser un bon dia me n'hauria anat
més enllà del cel protector de la casa
per camins indòcils lluny del meu ramat
a trobar na Joana,
Joana, Joana
la de "la manya".
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes.
Writer/s: Joan Manuel Serrat