Vou, veri, vou
Sant Josep s'aixeca a l'alba, a l'alba del dematí;
fa una flamaradeta d'un brotet de romaní.
Quan el té tot ben encès li posa un calderó,
li posa sucre i canyella per encunar lo minyó;
lo minyó no vol callar ni en braços ni en cadira,
que només vol descansar en los braços de Maria.
Writer/s: Popular catalana