Música morta
dibuixen penombres on s'amaga el vers.
Filles bastardes d'un desig estrany,
compassos de vida que ara vaig deixant.
És música morta.
La gesta és l'estrofa fins la indigestió.
Els ritmes somorts són el meu bastó.
Cada trista nota és un pas en fals
cap a una tornada que em torna a fer mal.
És música morta.
Writer/s: Lluís Costabella/ Mon a la Cova