El nostre dia
de pluja, nostàlgia i antigues presons.
De les antigues batalles
n'hem escrit cançons.
Aquelles cançons prohibides
han recorregut les arrels i les valls
i han encès un foc ardit
dins els amagatalls.
Hem protegit la foguera
que cremava lliure dins les nostres mans
mentre de lluny sentíem xisclar
els nostres germans.
Som un estol d'ales lliures
que travessen núvols de pedres i fang.
Hem trepitjat sense por
els bassals plens de sang.
Serà altre cop nostra la vida,
de nou floriran tots els camps.
Quan sentin el present com crida
entre passos gegants.
Les seves muralles ferides,
es faran muntanyes de fang,
després de sentir que la nostra venjança
serà la rialla dels nostres infants.
Hem sentit les nostres mares
aixecant parets de laments i malsons,
hem vist créixer entre cadenes
la lluna i el sol.
I quan pesen les cadenes
no hi ha cap temor ja que ens pugui espantar.
Les parets criden
que el nostre dia arribarà.
Trencarem el glaç i entre la foscor
brollaran rialles i afanys.
S'acosta el nou temps, que ens fa tremolar,
i una terrible bellesa ha nascut al seu pas.
Serà altre cop nostra la vida...
1Carnaval
2Guerrilla
3Venim
4Rosa de foc
5Filla
6La nit encesa
7Mai més
8El nostre dia
9Vientos del pueblo
10Cridarem
11Tornaria
12Viva la quinta brigada
Writer/s: Ebri Knight