L'altra riba
les ombres al capvespre.
Inunden de foscor
los carrers on s'arreceren
los records d'aquells que érem.
Al brancalet de casa
lo xiquet que vaig ser
juga encara.
Tants somnis, tants anhels,
tants plors, tantes promeses
romandran
a Strawberry Fields per sempre.
Living is easy with eyes closed
misunderstanding all you see.
La vida és fàcil si vius
amb los ulls tancats,
amb los ulls tancats,
amb los ulls tancats.
Cada matí ensopego,
a l'espill amb l'altre Alfredo.
No puc ni sé
com explicar-li allò que em nego.
Ell tampoc no sembla saber-ho.
Acostumat a perdre
no em fan tan mal los cops
com no poder entendre'ls.
Mai més no serà igual
cap tarda de diumenge.
No estic sol,
però tu me faltaràs sempre.
No hi ha tristesa per pair-ho tot.
No hi ha prou tristesa.
Per sobreviure
només puc tornar a estimar,
només estimar
i tornar a estimar.
Vaig cap a l'altra riba
del riu de la meua vida.
M'agafa la mà
una persona que m'estima.
Somriu i em mira tranquil·la.
Writer/s: Alfred Porres