Ai, nineta!
trist, veure com marxes en aquells trens pudents, tristos i rònecs! M'agradaria ser
un poeta, efervescent com la gasosa,i confegir-te uns goigs pagans, com un
beneit ballar al mig de l'andana.
Ai, nineta, que ets bonica! Com t'estimo, floreta, com m'agrades! Ai, rateta, dolça
aimada! Cau la pluja a la terra perfumada.
Tu ets l'excepció protagonista de les prosaiques experiències que configuren
l'existència, aquest anar fent el ridícul diari.El blat de moro se'ns eixuga, se'ns
eixuga la terra entera; barregem-nos amb el bestiar quan va a la platja amb
aquella fal·lera.
Ai, nineta, que ets bonica! Com t'estimo, floreta, com m'agrades!
Tot revisant l'ortografia, canvio les comes de puesto; sempre procuro que
m'entenguin, però si no m'entenen no m'hi emprenyo. I el diumenge vindré a
trobar-te, malalt d'una malura tendra; d'aperitiu, olives negres, i vins de masos
que els hereus es van malvendre.
Ai, nineta!, no existeixes però et somio;floreta, com m'agrades!
Ai, nineta!, dolç espectre; cau la pluja a la terra
perfumada.
Writer/s: Quimi Portet