Cada cop

Setembre


Quan el vidre es va tornant mirall
hi trobes un estrany
creies que mai no es faria gran
fins aleshores

Ja no es vesteix com un soldat
ni com un príncep blau
sense atrevir-se a preguntar
busca respostes

Cada cop que corres carrer avall
sense saber on vols anar
fins que la rutina et torna allà on eres abans
mentre sents que s'escapen les hores

Cada cop que et perds en un sospir
que comptes amb els dits
totes les coses que algun dia tenies per desig

Cada dia més enllà
al fons d'un vell calaix
hi ha arraconat un tros de vida
que mai oblides

Però la por que un dia et va fer trencar
amb els vells somnis del passat
no dona temps ni treva
ni lloc per escapar
però ara no tens res més a perdre-hi

Cada cop que has abaixat la guàrdia
Cada cop que et quedes sense alè
Cada cop que et trobis sense marge
tenyint l'estiu d'hivern

Cada cop que has abaixat la guàrdia
Cada cop que et quedes sense alè
Cada cop que et trobis sense marge
tenyint l'estiu d'hivern
cansat d'anar corrent
buscant el que va ser


Writer/s: Setembre