Quan no queda massa temps
Quan la terra està patint la nostre destrucció.
I perquè ho em fet, potser només per els diners,
Potser només per l'ambició
de voler més i més i més.
Però vam oblidar, quin és el preu que s'ha de pagar,
Per tots aquests errors que em comès.
Quan encara no em après a estimat l'entorn,
Quan la natura està dient que l'ha respectem.
I com ho farem, potser només caldrà esperar,
Potser només serà la pau i el naixement,
D'un món millor i millor i millor.
Un món que sigui clar i que pugui regnar,
Un equilibri natural i la veritat.
Quan està a les nostres mans poder-ho fer,
Quan el rellotge del temps no espera més,
I quan arribi el moment, serà millor estar preparats,
Potser no caldran paraules,
D'un missatge clar i clar i clar.
Un silenci en el vent,
Quan hi hagui més llum que no pas foscor,
La naturalesa sàvia estarà esperant.
Writer/s: David Torné