Va, mare, va!
va, pare, ve,
que no enteneu que no podeu ser tan pesats.
Va, mare, va,
va, pare, ve,
tot el sant dia esteu dient-me què he de fer.
I és que sóc jove, menudet i poca traça,
però no sóc una tassa i vull ser independent.
Va, mare, va,
va, pare, ve,
deixeu que us diga tres cosetes i voreu.
No m'agrada fer els deures
ni deixar-ho tot al lloc:
roba bruta, calçotets i Spiderman,
cotxe roig i les fustetes, plastilina i l'entrepà.
I no em digueu que m'ho acabe o no m'alce,
ja no em cap més en la panxa, per favor, rebentaré.
I la tia, la barbuda,
vosaltres la besareu.
Va, mare, va,
va, pare, ve,
que no enteneu que no podeu ser tan pesats.
Va, mare, va,
va, pare, ve,
tot el sant dia esteu dient-me què he de fer.
I és que sóc jove, menudet i poca traça,
però no sóc una tassa i vull ser independent.
Va, mare, va,
va, pare, ve,
sou paritaris si faig el que us convé.
Writer/s: Canta Canalla