Sant Rorro
Sant Rorro té molts devots
i és un sant molt "milagrós",
que per a fer-se'n un got
mai no ha sigut "pereós".
Quan era xiquet, apenes parlava,
ja anava a les "tendes" i s'emborratxava.
Quan era més fadrinet
li augmentà la devoció,
i no passava ni un dia
sense prendre el gafarró.
Tenia amistat, tenia amistat,
amb les taverneres que ho venen fiat.
Un carro con cuatro mulas
de vino anava cargado,
s'astacaron en lo fango
i no pugueren sacarlo.
I el pobre Sant Rorro, con otro borracho,
bebieron el vino y sacaron el carro.
Vinguen tots els més borratxos
a adorar al seu patró,
el millor que nos han dado,
que és un sant molt "milagrós".
I ara a la "vellea" ell s'ha diverit,
i amb un bon "petorro" es muigué en una nit.
Tots els que esteu escoltant
guardeu sempre una copeta
per a poder convidar
al que canta esta copleta.
I al pobre Sant Rorro doneu-li memòria
i en el seu ofici vos dóna la glòria.