Segueixen el camí


Les fulles dels arbres frenen el vent
alentint el seu moviment
però estaran junts eternament.
Estan d'acord,
l'aire li pentina els cabells
 i els arbres li allarguen la vida.

Quan el sol enfosquit representava la indiferència
ells així acumulaven la seva energia.

Quan els raigs de sol escalfen,
s'abracen sense por,
tan a prop.

D'acord amb tot això, segueixen el camí
que guien els seus cors, veuran el dia i la nit.

L'horitzó és a dos passes d'aquí,
tan lluny.

Brindaran, agraïts estaran,
així, segueixen el camí,
endavant i amb força:
el passat no els importa (x2).