Petó de plata
Respiració gelada ja no saps si ets gel o foc
Paraules atrapades busquen sortida al cervell
Ganivets de gel et fereixen com la calor del sol
I al arribar quan no puguis escapar
I al arribar quan m'hagis de mirar
Abraces la mentida que t'ha portat fins aquí
El teu silenci et crema tu il·lumines el camí
T'ofegues en l'intent de respirar el fum emergent
Pulmons plens de cendra t'arrosseguen al teu destí
I al arribar quan no puguis escapar
I al arribar quan m'hagis de mirar
Writer/s: Juan Antonio Moreno