Cendres sobre el fang
somnis a la porta del primer tren.
Però les cendres segueixen cremant.
Diuen que es necessiten moltes vides per recuperar-se de la por.
Però el temps juga al seu favor.
I plou.
Plouen espurnes del cel.
Plouen somnis trencats.
Ploren les mares al vent; ploren els infants.
Plouen cendres sobre el fang,
ànimes sobre el mur, sobre els últims trossets d’esperança
Diuen que hi ha tatuatges eterns que esborren la raó del silencis, la raó de l’horror
Diuen que les ferides mai desapareixen, que els esperits mai descansen
I que la nit impossible tanca els ulls.