La filla de Jimi Hendrix
de l’home que estimaves més.
Dius que ell t’ho va ensenyar tot per ser feliç,
tot i el poc temps que va viure aquí.
El teu pare no era
l’estereotip de bon estudiant.
Expulsions a l’escola el van dur a dissenyar
un nou itinerari que pogués caminar mal calçat.
Es llençava de tan amunt, amunt...
Sempre apostava tan dur.
Ell omplia escenaris de rock i moltes més barbaritats.
Els seus dits escopien flames que encenien guitarres.
Els seus dits feien contenta la teva mare.
Els seus dits brindaven discos a les masses.
Els seus dits xisclaven melodies amb ritmes màgics.
I és que tu, que ets la filla de Jimi Hendrix, perdis el que perdis,
Tu explicaràs les seves històries, llegendes i falòrnies.
Tu, filla de Jimi Hendrix, perdis el que perdis,
tu explicaràs les seves glòries, llegendes i falòrnies.
Tu, filla de Jimi Hendrix, perdis el que perdis,
tu explicaràs les seves glòries, llegendes i falòrnies.
Tu, filla de Jimi Hendrix, perdis el que perdis,
tu explicaràs les seves glòries, llegendes i falòrnies.