Pols estel·lar
Fa només un instant seies aquí, rient, era tot tan senzill
com passejar de la mà per Ses Salines un matí d’abril
Entre savines i vent, mos creiem tan forts com les arrels
I avui la lluna em recorda a tu, és un punt i seguit, la foscor i la llum
Feim camí enganyats pel destí. Si prenc distància és per estimar-te i no oblidar-te
Com es mite de ses constel·lacions,
es nostru amor és un puja-i-baixa d’emocions
Tens la força d’un estel desbocat
Que creua l’univers i plora pols estel·lar
No desesperis, encara queda temps
per somiar desperts i vore-ho tot diferent
I potser algun dia mos tornam a refer,
i travessem el cel fins que mos cremi la pell
Mai hagués imaginat estar cap-per-avall, confiats a la sort de l’espai sideral
I qui sap si demà els planetes diran que ja estan preparats per girar junts i alineats
Com es mite de ses constel·lacions…
Writer/s: Jordi Cardona i Joan Torres, Quin Delibat!