Prendre mal

Els Pets


Se t’ha fet tard,
vas cap a casa,
és negra nit, gairebé mai veus el sol.

El nen ja dorm,
la dona planxa,
deses les claus i li fas quatre petons.

I parleu de les coses petites,
i ella mai et pregunta com va la feina,
i s’adorm i sembla aquella nina
d’un dilluns de fa tants anys.

L’endemà,
et lleves d’hora,
fas un cafè sense fer gaire soroll.

Treus la camisa
i està tacada,
la vols rentar però és de sang i costa molt.

I a la feina, els companys et somriuen,
i a la cel·la, t’espera algú que dorm.
I els gemecs, no són més que rutina,
i al carrer, no et sent ningú.

I ell s’espanta, quan veu que t’apropes,
i el rellotge diu que són un quart de nou,
i tots dos sabeu el que ara toca,
i es fa tard i el sol es pon.

I rentant els plats, sense voler,
t’has trobat un got trencat,
i reculls els vidres abans que
algú pugui prendre mal.


Writer/s: Lluís Gavaldà