Somriuràs
Ningú no hauria d’estar-se més temps de l’imprescindible al record que li fa mal.
Que tot lo bo se fa d’esperar, per això a vegades val més arribar tard.
Que en un altre món jo vull ser una estrella fugaç per a concedir desitjos.
Voldria que cada matí a l’aixecar-te cridesses ben fort: avui seré feliç.
I somriuràs, que totes les revolucions ja són perfectes si es caminen amb amor,
fem junts un caminet irreversible i feliç.
I somriuràs, que tots som criatures insensates,
que l’alegria quant més s’utilitza molt menys es gasta.
Que res del que digues o faces podrà canviar mai lo molt que jo t’estimo.
Que sempre aconseguixes traure sucs dolços i bons de taronges amargues.
Lo dret a la vida inclou lo deure de gaudir-la: arrisca’t i camina!
Que passa la vida, los núvols, la gent i seguixo pensant: quina sort conèixe’t!
I somriuràs, que totes les revolucions ja són perfectes si es caminen amb amor,
fem junts un caminet irreversible i feliç.
I somriuràs, que tots som criatures insensates,
que l’alegria quant més s’utilitza molt menys es gasta.
Writer/s: Montse Castellà