No hi seràs
Milers d’estels de colors infinits que em semblen tant propers
Que gairebé els puc fregar
Enmig d’un mar de llençols t’he perdut
Després d’un somni dolorós, humit i brut
Ara no vull obrir els ulls
Perquè tu no hi seràs
I no hi seràs perquè no hi has de ser
No hi has estat mai i potser mai no hi seràs
Ets un desig, un somni, una quimera
Sempre present des del primer cop que et vaig patir
Si no t’hagués conegut t’hauria inventat
Som un home necessitat i tu em fas falta
Ara estic massa cansat per fer-me un joc de mans
Fins demà dona que només em mira
Perquè tu no hi seràs
I no hi seràs perquè no hi has de ser
No hi has estat mai
I potser mai no hi seràs.