Brindem
no fos l’oblit dels somnis que hem de fer plegats,
que el covard dorm i quan es lleva tot ho oblida
parlant d’anhels escrits sobre paper mullat.
I oblidar-nos que avui cal ser pacients
en nom de tots i en nom del temps.
Brindem, que el món s’acaba
Brindem, per ser-hi ara
Brindem menys per nosaltres,
Brindem i plantem cara per qui no pot brindar encara.
Voldria creure que aquest últim raig del dia
fos el principi de la història dels valents,
que per molt forta que sigui la deriva
alcen el puny fent dels somnis un present.
I oblidar-nos que avui cal ser pacient
en nom de tots i en nom del temps.
Brindem, que el món s’acaba
Brindem, per ser-hi ara
Brindem menys per nosaltres,
Brindem i plantem cara per qui no pot brindar encara.
Voldria creure que el primer nou raig del dia
ens despertés del fang que algú pot trepitjar,
que tan se val quin sigui el sol que et dóna vida
mentre aquest sol brilli per tothom igual.
I oblidar-nos que avui cal ser pacients
en nom de tots i en nom del temps.
Brindem, que el món s’acaba
Brindem, per ser-hi ara
Brindem menys per nosaltres,
Brindem i plantem cara per qui no pot brindar encara.