El mariner
n’hi ha una donzella
n’hi ha una donzella
que en brodava un mocador
n’és per la reina
n’és per la reina
Quan no fou a mig brodar
li’n manca seda;
veu venir un mariner
que una nau mena.
Mariner, bon mariner,
què en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?
Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Pugeu a dalt de la nau
triareu d’ella.
Mentre va mecadejant,
la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar
cançons novelles.
Amb el cant del mariner
s’és dormideta.
Amb els aires de la mar
ella es desperta.
Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra;
que a mi els aires de la mar
me’n donen pena.
Això si que no ho faré,
que heu de ser meva;
set anys ha que vaig pel mar
per vós, donzella.
De tres germanes que som,
sóc la més bella.
L’una porta vestit d’or,
l’alta de seda.
L’una és casada amb un duc,
l’altra és princesa.
I jo, pobreta de mi,
marinereta.
No en sou marinera, no,
que en sereu reina;
que jo só lo fill del rei
de l’Anglaterra.
Writer/s: Cançó popular catalana. Adaptació de Rafael Zaragoza