L'home nen
del vell nen perdut en els llindars del món,
fes que es reconegui en cada home
En el transcurs del temps
els homes han deixat d’escoltar-se, estan sols,
ja no seuen en cercle, ignoren l’altre
Potser algun dia, si es reconeixen,
podran desxifrar els signes del món,
potser algun dia…
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem a escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou…
Quan l’home era nen
imaginava un paradís, ara només l’intueix,
res pensava del no-res, la idea m’estremeix
Quan l’home era nen
deia mentides per crear mil fantasies
ara ho fa per guanyar-hi alguna cosa
Potser algun dia, la seva història
els farà seure en cercle de nou,
potser algun dia…
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem a escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Quan l’home era nen només vivia…
per gaudir amb l’altre, per la llum del matí
per les gotes de pluja, pels nervis de les fulles
pel color de les pedres, per saltar, pel sol i pel vi
per escoltar algú dormint a l’altre costat de paret
per la pau dels carrers a l’estiu i a l’hivern fred
per la desconeguda, per la vida i la natura
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Quan l’home era nen…