Fes el que penses!
Dos caminets ens van dar
L’un era una autopista
L’altre, honestament, qui el recorda ja?
T’asseus a la dreta
O a l’esquerra del Senyor?
Dus les pedres de casa
O la casa al millor postor
Però dos camins et porten
A fer l’últim sospir
Dos camins ens porten
A l’infern o al paradís
Saps que xerren el morts del cementiri? Diuen
Fes el que penses!
Fracassar cent cops és fracassar millor, es miri com es miri
Fes el que penses!
Enlaires el vol, te’n vas de mi carinyo
Fes el que penses!
I la vida és més preciosa amb tu aquí, però igual
Fes el que penses!
Perquè igual dos camins et porten
A fer l’últim sospir
Dos camins ens porten
A l’infern o al paradís
L’èxit que cada dia et promet
Aquesta societat avariciosa i plena
De psicòpates dels negocis i de l’amor
És un ram d’alls penjat
En una cambra sòbria de pastor
Així que rock’n’roll
I fes el que penses!
Rock’n’roll,
No el trobaràs en un talentshow nena
El desert és el l'hàbitat natural de naltres, els perdedors
Al dematí hi fa un inquietant silenci
Els filòsofs en diuen dignitat
Digues el que penses!
El Senyor t’ha dat les armes
Ei, Fes el que penses!
Per ser amos i senyors
Ei, Fes el que penses!
Per ser la terra i la collita
Ei, Fes el que penses!
I transitar feliços el caminet de l’amor
Ei, Fes, Fes el que penses!
Però si ens dibuixen les línies del terra
Ei, Fes el que penses!
I ens pinten el cel negre i fosc
Ei, Tu Fes el que penses
Siguem un petó a la carretera, nena
Ei, Tu Fes el que penses
Siguem el vendaval que escampi el seu plor
Ei, Fes, Fes el que penses!
Siguem lliures com l’error
Ei, Fes el que penses!
I que no ens aturi un semàfor en vermell
Ei, Fes, Fes el que penses!
Siguem el foc que encén la vida
Ei, Fes el que penses!
Construïm el cel al seu l’infern
Ei, Tu Fes el que penses!