Quan hi érem tots
amb una alegria immensa,
com un tresor dins meu,
que no vull perdre mai.
Quan jugàvem tots junts,
i jugàvem sempre i molt,
quan hi érem tots,
no tocàvem de peus a terra.
Les llargues nits solitàries,
els records del llarg camí,
somnis compartits,
acaronen la meva solitud.
Quan arribi el dia,
d'abraçar-nos als estels,
oblidarem els jocs,
n'inventarem de nous.
Us somio constantment,
com si res no hagués passat,
el camí és clar i net,
protegint el que ens vau deixar.
Writer/s: Joan Fortuny,