Em confons


No sé com dir-te que em confons quan estic amb tu.
No entenc els codis del teu cos, em sento perdut.
Em confonen els teus ulls quan em miren de reüll.
Em confonen els teus dits quan m'escrius a mitjanit.

No sé com dir-te que no entenc cap on bufa el vent.
Si plou si neva o fa bon temps, de mi no depèn.
Em confonen les paraules quan em crides, quan em parles.
Em confon el teu sospir, potser és mandra o és desig.

Com l'aigua salada,
de vegades em fa mal d'altres m'agrada.
La incertesa em mata.
Perquè no comprenc ben bé que és el que vols.
Perquè no sé si ets conscient però tu em confons.

Em confons!
Quan et trobo al carrer.
Em confons!
Soc l'últim o el primer?
Em confons!
Mig buit o mig ple?
Em confons!

No vull donar cap pas en falç, vull ser molt prudent.
Pot ser la cura dels meus mals o caure en el intent.
Em confonen els secrets que m'expliques amb detall.
Em confonen els teus likes que em remunten quan decaic.

L'evidència enganya.
De vegades soc la mosca d'altres l'aranya.
La teva ginyada.
Perquè no comprenc ben bé que és el que vols.
Perquè no sé si ets conscient però tu em confons.

Em confons!
Quan et trobo al carrer...
Em confons!
Llimona o taronger?
Em confons!