Blues de la dent de lleó
Posem que no et preguntes el seu nom ni el seu perquè.
La seguiràs a l’exterior, que dolç flueix el cos.
Fer-ho fàcil i fer-ho a espai fa el camí més bo.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.
Com si tocares flauta i cordes, sents música que creix,
potser t’atures un instant, tot te n’ix tan a través.
Potser així trauràs sons màgics que criden des del cor
i dòcilment hi cauràs i ho faràs sense por.
Si la lluna somriu dentuda i el vent alça un remolí
que no va enlloc, no faça que oblides a què venim.
I no et preocupes, no lamentes ara estar ací,
potser, amic, veges el teu nom en un racó del laberint.
Ara va i resulta que han detingut el teu camell,
suposem que ni per correu li pots aconseguir diners.
Sí, amic, seguies l’aleta d’un tio que ara és pres.
Descansa, guapa, a cal jutge, segueix la línia i ja ens veurem.
Writer/s: Robin Williamson. Adaptació de Jesús Barranco, Robin Williamson