Cel de plom
No surt el sol fa setmanes al camp dels corbs.
Segons eterns, comptar-los és perdre el temps.
Un fred glacial t’anul·la, et crema.
Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos,
fugir d’aquest cel de plom.
Dins meu l’impuls de fugir em congela cos,
gravat amb foc aquest record.
Encadenada a la llosa de l’esgotament.
Resistir és no estar sola en aquest infern.
En la barbàrie sempre ràbia i mai més lament.
Les hores corren i t’enyoro, et penso!
Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos,
fugir d’aquest cel de plom.
Dins meu l’impuls de fugir em congela cos,
gravat amb foc aquest record.
Etern malson,
gravat amb foc.
Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos,
fugir d’aquest cel de plom.
Dins meu l’impuls de fugir em congela cos,
Gravat amb foc aquest record.