Home de cristall
i col·lapses els camins que m'alliberen
fins que em perdo en l'Univers.
Caic en un forat descomunal,
em fas tant mal deixant-me KO amb la foscor
parlant d'amor i de Freud.
Cada cop que em parles m'ensarrones,
em tortures i em fereixes amb promeses i
mentides
fins que em perdo en l'Univers.
No em miris més
No em parlis més
No em toquis més
No em besis més
Cada cop que ho fas em dinamites
amb pólvora, i provoques una llau
que fa de mi un home de cristall.
Serà que no m'estimes tant,
deixem-nos ja d'enganys.
És l'hora de mirar endavant,
deixar-nos d'òsties i oblidar (tancar la porta i
oblidar)
Writer/s: Eduard Iniesta