El país dels nans
Hi ha un país ben cap al sud,
el país dels Nans Cabuts:
un indret replet de pau
d’homenets ben orelluts.
Dormen tots dins el seu cau,
estressats pel seu treball,
esperant que canti el gall,
amb orelles com embuts.
Dormen…
La rosada amaneix l’herba
a l’indret dels Nans Cabuts.
Ha estat una nit glaçada
d’estossecs i d’esternuts.
Despullats, plens de gebrada
i amb el moc ben congelat,
surten tots dels seu forat
tremolant i amb el cos nu.
Les lleganyes són la imatge
de que encara tenen son.
L’engranatge es posa en marxa
mentre es posen els mitjons.
Un cop teixida la xarxa
del treball forçat i cruel,
s’empastifen amb “carmel”
i s’enfilen cap a un tronc.
Han passat la nit en vetlla,
repassant el seu error.
S’han llevat tots a la una
sense mandra ni temor.
Decidits a fer-ne engruna
del fracàs d’ahir amb la “Diva”
es pentinen amb saliva
per a ser avui els triomfadors.
Impacients l’un rere l’altre
són concients del que els espera;
poc a poc es van tocant,
provocant-se la trempera.
La “Rutina” està esperant
amb les cames ben obertes:
és la “Diva” més experta
en obrir-se pel davant.
Riuen, miren al voltant,
ferms i rectes com guerrers,
i amb la tita entre les mans
salten cap als esbarzers.
Allà sota hi ha l’amant
provocant tanta follia,
el plaer en forma d’orgia
d’una vagina gegant.
Un cop dins d’aquest gran cony
passaran al següent acte,
olorant tots els racons
per trobar la ruta exacta.
Posturant la peripècia
i amb l’instint fet animal,
buscaran fins al final
mantenir viva l’espècie.
Tot i que són bons atletes,
els costa aguantar-se drets.
Sense perdre l’equilibri
van trepant per les parets.
Decidits, amb un pas tímid,
poc a poc van temptejant
el camí que seguiran
per trobar l’òvul gegant.
Com salmons a la fresada
tots intenten “trepar” amunt,
una i una altra vegada
per guanyar-se el do fecund.
Els que hi hagin arribat
moriran després de l’acte,
els qui perdin el contacte…
tots de nou al seu forat.
Writer/s: Lluís Cartes