Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra,
guiau-nos cap al cel.
Amb serra d’or los angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
lo sol sos raigs us dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient;
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu els cors que l’han deixat.
Mística font de l’aigua de la vida
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida,
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen,
ditxós lo cor que s’obre a vostra llum !
Rosa del cel que els serafins voltegen
a ma oració donau vostre perfum.
Cedre gentil del Líbano corona
Arbre d’encens, Palmera de Sion
lo fruit sagrat que vostre amor nos dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat lo nostre Sinaí;
sien per tot l’escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Writer/s: Jacint Verdaguer, Josep Rodoreda