Re-corda
Enyor aquelles porxades, de llocs que ja són passat,
sent enyorança i tristesa d’arrels d’un temps no llunyà,
tenc es record de vetlades, paraules que no han quedat,
i d’una gent compromesa que estim i no tornarà.
Enyor aquelles arades, el camp sembrat de bondat,
amb no res es conformaven, on tothom era feliç,
aquell dia de porquejades, balls de fandango i glosats,
tot l’any d’aquell porc menjaven, mares, pares, néts i fills.
I si pogués tornar enrere, no voldria viure aquí avui,
no és aquest viure es que vull, avui no és s’ahir que era.
Què es trobaran nostros fills, de costums i tradicions,
de lletres i de cançons, si no ho ha pogut sentir?
Enyor es carrers i places, veure jugar fiets petits,
veure gent seure a la fresca, fent poble, petits i grans,
obertes totes ses cases, tranquil·les eren ses nits,
i una guiterra que engresca, fent oblidar tots els mals.
Una terra, una cultura, un poble, una identitat,
on m’he criat i m’estim, part des meu cor i meva sang,
i si entre tots tenim cura, tornarà aquell temps passat,
que hem de sebre d’on venim, per sebre cap on anam.
Writer/s: Josep Abelairas, Annabel Villalonga