El tunc, que tan tunc

Els Vailets


Anem, pastors, a Betlem;
caminem, anem, anem.
Allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc;
allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc,
que tan tunc, que tan teta.

Si l'Àngel no és mentider,
bé sé on jo el trobaré:
allà, en aquella coveta…

On aneu, oh gent de bé,
sense esclops i amb tanta neu?
Si l'infant no té robeta...

Déu vos guard i va de bo,
un traguet amb el porró.
I també alguna neuleta...

Com que plora el minyonet,
jo li porto un matonet
i li beso la maneta…