Cançó de la droga
Mon pare és el president
d’una banca plena i rica,
ma mare sols posa esment
a posar-se molt bonica.
Mon germà és el braç dret
del director d’una empresa
i la nena està promesa
amb un jove que promet.
Però jo, que visc al dia
i sóc un jove com cal,
no conec més alegria
que la d’un món irreal.
I allà vaig, sense equipatge,
abstret, distret i bestret :
disposat al bon viatge
em drogo de cinc a set.
La droga la paga el pare
que no sap que paga mai.
No en vol saber res la mare
per evitar-se un desmai.
Mon pare és un bon demòcrata,
ma mare sentimental,
el germà diu que és tecnòcrata,
la germana així com cal.
I jo que sóc un noi d’ara
protesto com un bon noi,
ben nodrit i amb droga cara,
potser sortiré al Play Boy.
Perquè és cosa comprovada
que tothom vol viatjar,
bona droga i ben pagada
i anar-se’n per no tornar.
I me’n vaig per mil països
de l’infern al paradís
voltat per milers d’encisos
que em calen per ser feliç.
Volo, m’enlairo, planejo
com un vell aeroplà
i llavors quan em marejo
ai, que vingui la mamà!
Mamà ! què vingui la mamà!
mamà, que em marejo!
Mamà!
Ai, mamà!
Writer/s: Jaume Vidal i Alcover, Cançó popular