Vaig com les aus
Vaig com les aus quan han perdut lo fill
que giravolten sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol,
com si lo món entrés en gran perill.
E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat,
e no els par vera la veracitat
perquè els daria molt major turment.
Des del matí fins que s’ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l’espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai
puig que mai més ho hauran lo fill entorn.
Sols a la nit vençuts per l’enderroc
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobte fosc e vell
e s’adormissen amb la son del roc.
L’ensentdemà amb un volar penós,
abandonant lo niu, l’arbre e el riu,
van a l’encalç d’un indret més galdós,
però en cap lloc lo seu infant no viu.
Així jo vaig perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament,
més jo só mut e mut lo meu lament
car gorja endins lo meu dolor sa peix.
Writer/s: Josep Palau i Fabre, Dolors Laffitte