L'home valent
balla els seu vals, i no perd el pas.
Però té un gos que l'ha abandonat
per un poregós tros de carn.
Mai no té fred, tampoc té calor,
quan va ja ve d'on siga que fou.
No té costum de viure en cap lloc,
si el lloc on viu sempre és d'algú.
Home valent, home discret,
viu perquè vol i riu perquè pot.
Fuig per ponent, riu per llevant,
són els vents els seus germans,
busca tresors que no valguen res,
perquè té molts pocs diners.
Compra melics amb la borra dins
per fer coixins pels seus amics.
Canta quan pot, si li queda veu,
Mira i remira, l’home no s’hi veu.
Home valent, home discret,
viu perquè vol i riu perquè pot.
Fa molt de temps, va perdre l’amor,
se’n va fugir damunt d’un senyor.
I ara ací està, ballant el vals,
és l’home valent, que sempre va lent.