La bogeria
quan les gallines se'n van a dormir,
són els valents qui trauen el cap
per a ballar amb els seus companys.
I si molestes davall d'un balcó
d'algun donyet cabrejat per la son
llança-li un bes i posa't a botar,
mou els malucs per tota la ciutat.
Este és el rock, el rock de l'horta,
el ritme pur de la Pobla del Duc,
humit i fresc com el Marenyet,
de la palmera d’algun saforenc.
Balleu que el món s’ha fet fonedís,
teniu-ho en compte que això és un avís,
hem d’espantar tot el desencís
per a deixar-los sense pastís.
Si esteu fotuts no tanqueu els ulls,
que no us obliguen a anar de cul,
i si us agrada fer el gandul,
busqueu la pau en un altre grup.
Este és el rock (...)