Abans
Abans d’aparèixer tu, vaig somiar amb una bandera,
un comissari sense ordre, el somriure d’una carretera,
una roba estesa en cordes, el desig de ser rei,
les sabates del meu avi, inventar un coet des d’El Vendrell.
Els anys d’escola, arribada dels dubtes, un pati,
conquerir cançons, arbres ballant sense fulles
i de nit un taxi guiat per un estel.
Fugint de la blanca matinada del mes de juny,
la fada que mai em va robar un petó igual que tu.
Les tardes eren tardes, tot era però sense el teu nom,
els somnis sota una manta i el futur en forma de botó;
sabent que els meus ulls no saben mai res d’aquest món,
ni d’un regal de Reis, ni del pas cruel dels dies;
sabent que els meus ulls no saben pas mai res ni guarden secrets.
Ara és ara i el que vindrà haurà de ser d’un altre color
que confongui al meu jo,
però amb l’elegància de l’últim petó,
sense la mirada d’aquell horitzó.
Ara és ara i el que vindrà haurà de ser.
Un racó de joguines, en un saló el disc de Serrat,
la ràbia del perdedor, un jersei estripat.
Fugir sense papers, una carta sense destí,
unes mans de refugi i el pessebre d’un bon matí.
Després de beure les llàgrimes del desamor,
un conte i una cançó i la boira dels teus llavis
que no saben res d’aquest món, ni de déus,
ni guarden secrets.
Ara és ara i el meu futur ha de ser d’un altre camí
que no em porti a aquell dol,
però amb l’elegància d’un últim petó,
sense la mirada d’aquell horitzó.
Ara és ara i el que vindrà haurà de ser.
Writer/s: Javier Gil, Pemi Rovirosa