Amor sota zero (sense límits)
El meu amor parla en silenci...
sense retalls de cap violència...
No té, mancança de paraules a dir,
en mig de flames de esbarzers...
I un suau, olor de roses
Amb promeses cap al cel
Em traspassa i treu el vel
Que em porta, cap a un nou mar.
En el món que somniaves…
Hi ha opinions ben oposades
Emocions d’un lloc a un altre…
Que es mouen amb gran dolor.
Visions d’un futur distant
Percepcions d'un ocàs
No hi ha triomf, ni cap fracàs
Quan fas callar el teu cap.
Sensacions de fa ja, molts anys
els grans encerts, i desenganys
Moments, que ja no són res per tu
Perquè el temps ja se’ls va endur!
El meu amor obra en silenci
Com en somnis congelant-se
Eternament acariciant-te
Per la màgia d'algun Déu.
Rumors de veus al vespre…
El vent bufa, a la finestra
Des de lluny sento les campanes
Que ressonen en el meu seny…
I jo espero les teves trucades!
Jo sempre vaig saber que aquí estaves
El meu amor és ple d'esperances
Que al gel, a la fi, fondran.
Writer/s: Bob Dylan