Àngel i dimoni
Venen de mons antagònics
Són com l’àngel i el dimoni
Ella és molt llesta, un autèntic corcó
Ell un beneit, creu que ho sap tot
És quelcom inexplicable
Que s’estimin l’un a l’altre
De com van enamorar-se
No n’hem de fer res nosaltres
Ell pot tirar-se anys mirant-se el cel
I ella gaudeix prenent-li el pel
Li posa el dit a la orella
Mentre ell la sermoneja
I quan fa ioga pel terra
El cul ella li mossega
De la guitarra és un mestre
Tot el dia fins al vespre
Es despista, llavors ella
La tira per la finestra
Ella el grava quan s’emprenya
I per instagram ho ensenya
Li interessa lo espontani
I el vídeo art contemporani
Per ell sent veritable devoció
Però en tot no pot tenir raó
De la natura quina força
Quan ella pinta i fa performances
L’ordre ha esdevingut el caos
Pel pis ha passat un tornado
Ell de vegades es queixa
Del puzzle m’amagues les peces
I em ratlles tots els discos
De la Electric Light Orchestra
Però en el fons beneeix la seva sort
Pel seu amor com li batega el cor
Venen de mons antagònics
Són com l’àngel i el dimoni
On els durà l’amor no se sap mai
Si cap amunt o cap avall
Venen de mons antagònics (bis)
Venen de mons antagònics (bis)
Writer/s: Pau Olivé