Ara que el fred ha vingut
Ara que el fred ha vingut
amb el gel, la neu i el fang,
els ocells s'amaguen muts
entre brossa seca als camps.
Qui per error dona amor
i a l’amant s’entrega cega,
d'altres amants li faran mal
i si no, sola es queda.
Tinc el cor tan decebut
que em té a tot estranya,
pendent d’allò que ha perdut
molt més que a tot el que guanya.
Ai! Més que a tot el que guanya.
El rossinyol, al matí,
ni el sento ni em desperta.
Ara tinc un amic
que al llit em fa la guerra.
Amic meu, amic amant,
sóc amb tu sempre agraïda,
I t’estimo però tingues molt clar
que no et donaré la vida.
Tinc el cor tan decebut
que em té a tot estranya,
pendent d’allò que ha perdut
molt més que a tot el que guanya.
Ai! Més que a tot el que guanya
He llençat la meva vida
per algú que em té lligada.
Joglar de cor gran, canta
aquesta cançó ferida.
Tinc el cor tan decebut
que em té a tot estranya,
pendent d’allò que ha perdut
molt més que a tot el que guanya.
Ai! Més que a tot el que guanya.
Writer/s: Azalaïs de Porcairagues, Toni Xuclà