Cançó dels musicants de l’Alguer
Algueresos alegrau-vos, que Felip ha pres empleu
i vosaltros amagau-vos, musicants bells i feus,
peu i idea deponeu i enterrau-vos a un rocó
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Si és lo mestre de capella, los bons peixos deixi estar,
que se prengui una cistella i se’n vagi a veremar,
o que mengi gardureu, o minestra de ciuró
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Jesuero de Nenardu se compri una bona manxa
i si passa calqui sardo los ferrutxos de la planxa
de la viola lo veureu al sou gendre fer-ne un do
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Senyor Sire, lo noviet, que s'estigui amb Llucieta,
que no pensi a lo que ha fet, que lo porten a trombeta,
que se posi amb Déu i no pensi al guiterró
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Carminutxo el ramanaiu que se'n vagi a fer rateres,
lo clarí deixi amb un raiu i que adobi cafeteres
faci vent o faci neu, al foc tengui un saldador
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Tots treieu-vo'n la palleta, que és passant lo Bambinel·lo
humiliau-vos a Pipeta, sonador de violoncel·lo
de qui és fill aqueix minyó? De Versini saldador
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
I la flor de carabassa que li diuen Joanico Arduí
que se futin a la bassa tots en pari amb el violí
ell ja té la vera creu i se'n vagi a fer missió
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Efis Mura, el pastoret, que se tanqui a una vitrina,
que conservi el violet per la mare Maiurina,
i que deixi el musicant i s'estigui cosidor
que Felip a biso meu de pipiolo és sonador.
Iel·lo iel·lo iel·lo que ja és així
Writer/s: Popular