Carrer
Un carreró qualsevol omple l’estona,
fumant les penes mentre el sol es pon,
cada tarda repeties
que aviat petaria tot.
No hem fet res més que allò que ens explicaven
seguir el guió del que volíem ser,
cada tarda repeties
que tot quedaria en res.
I en un moment, el carrer es torna boira
i has de triar en quin costat estaràs dempeus.
Som les mans obertes, som cares enceses,
som totes les bordes i les diferents,
la vela que tremola tallant el vent.
Som cares enceses, som les mans obertes,
som totes les bordes i les diferents,
la vela que tremola tallant el vent.
Un carreró qualsevol enmig del barri,
fumant les penes la nit passarà,
no calia preparar-se
si el món havia d’explotar.
No vam saber què era equivocar-se
fins que un dia ens van posar al mirall.
Quan et truquin a la porta,
qui vols tenir al teu costat?
I en un moment, el carrer es torna boira...
Som les mans obertes...
Les fogueres, les carícies,
les proclames entre el foc,
les ferides de la vida,
el món que portem al cor.
...les mans obertes, les cares enceses,
les altres, les bordes i les diferents,
la vela que tremola tallant el vent.
Writer/s: Ebri Knight