Dalt a baix (un tal)
En Mateu, a cavall sus de la seua burra
pels camins s’amusava a córrer.
Vet ací que en alçant lo nas
veu, al cim d’un gros espinàs,
tres o quatre pinyocs de móres
moselludes i ben madures.
L’aigua a la boca arreu li ven,
s’arresta a mi lo qui, tot dret sus de la sàrria
que se les menja de valent;
i taot se les menjant, se posa, en se’n rient:
- ara, si qualcú cridava “arri!“
quin capbusset que faria, ai pobret! –
La burra, lo sentint que crida,
i se tropant pas més tinguda per la brida,
creu que cal marxar, marxa, i el nostre cavaller
capbussa al mig del matasser
on se trapa un gros atzavara.
I s’hi pela tota la cara.
De vegades és imprudent
de dire massa fort lo que pel
cap vos ven.