De les rastes de colors
Noia
noia, de les rastes de colors,
pertanys a la platja i a l’arena,
les palmeres i el corall.
noia, de les rastes de colors,
els eus ulls brillaven amb música,
a una cala balles nua.
La teva brúixola ha perdut el nord,
a la deriva sense sort,
t’has enrolat amb pirates,
que no troben cap tresor.
els infidels dofins del mar de l’est,
no t’estimen de debò,
només vols que ara t’abracin,
sagna la ferida al cor.
Dorm las nit i el firmament tot estrellat,
els seus missatges encriptats,
només tu saps desxifrar-los,
com si fóssin pergamins.
La mar en calma i tu vigia sola,
tot enyorant vislumbrar un far,
l’única llum que t’estima,
és la lluna en el mar.
ell és l’amor que mai tindràs,
un impossible ancorat al cor,
sempre el recordes dient:
“t’estimaré”
i és que el destí ho va voler així,
el temps et deixarà ciatriu,
no ploris més la vida espera aquí
noia, de les rastes de colors,
pertanys a la platja, les palmeres i el corall,
noia, de les rastes de colors,
els teus ulls brillaven amb música
a una cala balles nua.
Ell és l’amor que mai tindràs,
un impossibleancorat al cor,
sempre el recordes dient:
“t’estimaré”
i és que el destí ho va voler així,
el temps et deixarà cicatriu,
no ploris més noia la vida espera sí
Writer/s: Joan Capafons i Manils