El gran dia
Esta és la història d’un tal Ferran
qui gaudia, corrent i saltant.
I es va apuntar, a l’equip provincial .
Li van posar, un entrenador personal.
I el nostre amic, que era molt disciplinat
destacava i brillava per damunt de tots els altres.
I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar,
ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que li ha suposat, arribar fins
ací dalt. No pot defraudar, al personal.
La gent flipava amb el que en Ferran podia fer.
la premsa rosa, somiava en traure aquell talent
I els amargats li deien que als 90 anys no es deu començar,
un hobby semblant! Ja no tens edat!
I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar,
ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que ha suposat, arribar fins ací
dalt. Però Ferran, no es va presentar…
Un atac al cor, el fa fulminar.
I en Ferran ens va deixar el pavelló ben alt.
La seua història no fa més que començar.
L’única veritat d’aquesta història fugaç
és que es va sentir viu fins al final.