El paradís
Fa molt de temps, en un poble trist i molt fred.
Esperant trobar el meu senyal.
I en un penya-segat un vell mirant el mar,
em vaig arrimar intrigat.
Va parlar d'un lloc on ja no podria anar,
li mancà temps per a poder-lo trobar.
El seu viatge havia acabat,
havia perdut la joventut.
Vaig decidir emprendrer el camí,
embarcar-me en una nau, deixar el meu passat ací.
El vell va dir que seguira el meu instint,
que trobaria el lloc on jo podria ser feliç.
Navegant sense parar, vaig recórrer tots els mars.
el que tant havia buscat, ho tenia al meu davant.
Allí tot serà alegria, bon rotllo i anarkia.
No hi haurà obligacions, només cegos i kolokons.
Serà un món meravellós, cada cop estic més prop.
El meu cor batega ben boig,
vull que els vents bufen més fort.
I van passant els anys, i jo sense trobar
aquell lloc anhelat; era l'hora d'abandonar?
De res havia servit aquell temps invertit,
vaig decidir tornar completament desesperat,
no ho vaig trobar.
Vaig refer les amistats, tornaria a començar,
el que tant havia buscat, ho tenia al meu davant.
Per fi vaig entendre allò, el que el vell em va voler dir,
va tardar massa a descobrir que el paradís el tenim ací.
Envoltat de qui tu vols, fabricant els bons records,
ja no cal que busques més, tot depén de tu mateix
Writer/s: Tinc Ladilles