El sol dura un dia
Jo no sé si tu saps
que qui diu si plou
és el cel i no l’aigua.
Que la passa més gran
no és senyal de res,
si un dels peus no avança.
I comptem els carrers per milions d’estels,
jo tinc fe relativa…
La raó no és un do,
i dormir millor
pot canviar-nos la vida.
I de cop, no sé com,
t’he estimat de més.
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
m’hi he trobat immers.
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.
He pensat l’equació
per trobar-te el so
i me l’acosto a l’oïda.
He desfet un petó,
l’he estudiat de prop:
llavis, son i saliva.
I procuro ordenar cada situació
pel seu grau d’importància.
Entenent tot això
com un mal menor,
que pot fer certa gràcia.
I de cop, no sé com,
t’he estimat de més.
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
el control no hi és
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.
I sovint se m’escapa la ironia,
ja veurem, ja veurem,
que no he vingut a fer-me el fort jo aquí amb tu.
I tranquils que controlo la partida,
ja veurem, ja veurem,
que tingui bona sort i mai no siguis fum.
I de cop, no sé com,
t’he estimat de més
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
el control no hi és.
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.
Writer/s: Xavi de la Iglesia