Fosc passat
Jo no vull ser com era jo abans d’ahir,
jo no vull estar tan fotut.
Tu no vols ser com seré jo en un futur,
tu només penses en tú.
Els dies passen volant,
no arribe a quantificar, quantes pedres cauran.
De les nits vull fugir,
llarg retalls d’un passat massa enfonsat.
Dures més que un ciri sense flama,
lluites com si tot s’acabara. (bis)
Ja estic fart, no pense renunciar,
pensaràs, no vaig a dir-t’ho.
Ja estic fart, no pense renunciar,
pensaràs i de mi mai no ho sabràs.
Tu vas buscar en aquell llarg fosc passat
en el que no vas aguantar.
Ara aniràs pel carrer amb el cap alçat
amb un escut sota el braç.
Dures més que un ciri sense flama,
lluites com si tot s’acabara. (bis)
Ja estic fart, no pense renunciar,
pensaràs, no vaig a dir-t’ho.
Ja estic fart, no pense renunciar,
pensaràs i de mi mai no ho sabràs.
Writer/s: TInc Ladilles