Idil·li
Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...
Potser hi havia un rossinyol, també.
També, No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa, forana.
Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.
I no altre, sino tu i jo.
Writer/s: Carles Salvador, Artur Àlvarez