Ikigai
Saxos que sonen com un microones
o com un comptador Geiger,
mai ho has sentit? I want to feel it forever.
Des d’aquí sembla que veig Nibiru,
però no vull ni dir-ho
perquè em miraran com una pedra de dins d’un riu
que es pensen que té virus, però és impol·lut.
T’he portat un iceberg,
però a tu observar la punta et perd
com a tota la resta,
per això em sento Nikola Tesla
o un granger porcí que tira perles
al seu bestiar; s’hi ha passat hores tallant-les,
aguantant la càrrega com Atles,
però almenys té una mica més a prop el cel
i li permet manejar un tros tan gros de gel.
Serà una mena de complex de Napoleó,
però em repugna la invasió.
El dia que et deixi de ser incòmode el silenci d’ascensor
i en canvi et preguntis com deu funcionar el sensor
perquè no es tanquin les portes,
i no vols que el tècnic et doni respostes,
vols ser tu el que fantasieges i les trobes;
aleshores, estaràs més a prop d’entendre
com funcionen els meus esquemes aleatoris:
perquè tants viatges des d’una cadira d’escriptori
i metàfores amb el desert del Gobi always.
Don’t say it’s just a phase or just a face to justify
it’s not the vibe you need to feel alive.
No tornaré mai a sentir el que he sentit,
Theodore Twombly,
el dia que s’obrin més portes
i més deixi escrit, menys important serà que es valori.
If you try it, Ikigai,
i si caic, Ikigai,
Ikigai, Ikigai. (x2)
I got eagles in my body all around
and I’m so sure that nobody has found their nest,
when I’m taking a siesta
they fly and there’s no pressure in me, per fi
tinc tota la fauna al voltant de l’aura
que he generat com si fos una llar de foc,
venen a escalfar-se, no els importo gaire,
fa estona que no parlo cap llengua ni em moc.
Allunyant-me de l’humà com un roc o un mineral,
m’arrossego fins al riu quan té més cabdal,
m’agafo com puc a un tronc de sequoia
com si fos una boia.
If you try it, Ikigai,
i si caic, Ikigai,
Ikigai, Ikigai. (x4)