L'era de les revolucions
A l'era de les revolucions
sempre era primavera
i tot l'any florien flors.
Carregàvem los fusells
i les metralladores
amb munició de clavells.
A l'era de les revolucions
tot era a les nostres mans,
si les alçàvem
ho teníem a tocar.
A l'era de les revolucions
anàvem a fer la guerra
armats només de cançons.
I als carrers de les ciutats,
per tocar de peus a terra,
arrencàvem l'empedrat.
A l'era de les revolucions
no volíem esperar
i ho cridàvem
des de dalt del campanar.
Vam despertar del somni
i vam aprendre a somiar.
Vam desterrar per sempre
l'obediència a cap tirà.
Vam voler l'impossible
per a fer-ho realitat.
A l'era de les revolucions
sempre havia un plat a taula,
d'un tros de pa ne fèiem dos.
Tothom era benvingut
com si fos a cada seua,
si és que hi ha cases d'algú.
A l'era de les revolucions
la Lluna semblava una falç
i el firmament,
un camp d'estrelles per segar.
Writer/s: Alfred Porres